Basílica de la Santa Croce

La basílica de la Santa Croce està situada a la Via Umberto I del centre històric de Lecce i és una de les esglésies més importants i admirades de Lecce, però va tenir una construcció agitada. La primera pedra va ser col·locada en 1353, però la seva construcció va ser interrompuda gairebé immediatament a causa de la mort del seu mecenes Gualtiero Di Brienne. Les obre es varen reprendre en 1549 a mans dels arquitectes més importants de l'època: Gabriele Riccardi, Giuseppe Zimbalo i Cesare Penna. Es va acabar en 1699 i du damunt signes del pas d'aquest llarg espai de temps. Només cal mirar a la façana principal, que ha combinat elements típics del Renaixement del s. XVI amb exuberants fantasies barroques, tot això en un conjunt arquitectònic harmoniós de gran prestigi per l'art barroc de Salento. Gabriele Riccardi va completar en 1582 el nivell inferior de la façana que està delimitada del següent nivell per un entaulament decorat amb telamons humans i felins. Aquesta part de la façana es caracteritza per la divisió de l'espai per mitjà de sis columnes llises. Pocs anys després, en 1606, va ser Francesco Antonimo Zimbalo que va construir la porta principal, amb dos parells de columnes corínties, l'escut d'armes de Felip III d'Espanya en la part superior, i als constats Maria D'Enghien a l'esquerra i Gualtiero VI de Brienne Duc d'Atenes a la dreta. A les dues portes laterals, d'altra banda, hi ha els escuts d'armes de la Santa Creu i de l'Ordre dels Celestins, el convent del qual flanqueja i perllonga l'església.

Autor: Wikipedia