Institució comunitària "De Zande"

El Sint-Pietersveld era originàriament un paratge o erm.

El 1836, la "Société de Bruges pour la fabrication de betteraves" va intentar posar en marxa el cultiu de la remolatxa sucrera . Va construir una fàbrica de sucre, una destil·leria de vapor i 7 cases. Això va fracassar miserablement. Fins al punt que l'empresa va fer fallida després de només un any .

Al segle XVIII , el teixit casolà era una important font d'ingressos. L'home feia la seva feina a la granja a l'estiu i l' hivern es passava a la sala de teixits del teler. L'inici del segle XIX va marcar una profunda revolució industrial . Es va inventar la màquina de vapor i el resident de Gant Lieven BAUWENS (1769-1822) va introduir de contraban la "MULL-JENNY" o màquina de filar d'Anglaterra i va mecanitzar la indústria tèxtil.
El treball manual ja no es pagava. A la dècada de 1840 va aparèixer la plaga de la patata , els tubercles es van podrir a terra i la collita de gra també va fallar a causa de la malaltia de l'òxid. Després d'uns anys dolents es va convertir en un autèntic desastre. Sense menjar i sense diners ! Inevitablement va seguir una greu crisi econòmica i, per acabar, va esclatar el còlera . Els nostres pobles tenien unes 10 morts al dia.

Per tant, no és d'estranyar que els robatoris, la mendicitat i el vagabundisme augmentin bruscament. Els menors indigents van ser tancats juntament amb delinqüents adults. Aquests últims, elements generalment molt depravats, van exercir una influència molt nociva sobre la joventut. Els que encara tenien alguna cosa, òbviament, no estaven contents amb això. La classe posseïdora tenia llavors encara més control que ara, de manera que el parlament va proclamar la Llei d'escoles de reforma el 1848 . Aquests tenien la intenció d'ensenyar algunes maneres als pobres lladres i permetre'ls "gadir" d'una reeducació. Aquesta llei preveia que els nois fossin allotjats per separat i foren formats com a treballadors agrícoles o altres oficis , que podien practicar-se al camp.

Aleshores, el govern belga va comprar els terrenys i els edificis restants de la fàbrica a Sint-Pietersveld per establir una "Ecole de Réforme" el 1848.

L'anguila (purín) de la presó de Gant i els residus del carrer s'utilitzaven per fertilitzar els terrenys . Ja el 1849 i durant diversos anys, la institució va llogar un vaixell que portava els fems líquids de Gant a Beernem. Per la resta, orgullós artillers del "train d'artillerie" o cos de transport de l'artilleria de l'exèrcit viatjaven cada dia amb una caravana de bótes de cervesa al darrere pel camí de terra fins al canal. Paral·lelament, milers de vagons de residus de carrer es van portar des de la ciutat de Gant com a fertilització de compost.

El règim es basava en una base militar . L'uniforme, el clari i els diferents graus així ho testimonien. Durant les passejades, la música va marcar el camí. I fins i tot quan anava a treballar, cosa que passava a files, al davant caminaven orgullosos cornets. La gent menjava dels jocs i tothom, inclòs el director, portava uniforme.

A partir de 1911, cada estudiant rep una fitxa mèdica completa. També es produeixen alguns canvis materials. Els "games" van desaparèixer l'any 1908, es van posar a taula sopers i bosses, però no va ser fins l'any 1912 que es van posar plats a les taules. També van desaparèixer els uniformes sense canvis fins ara. L'uniforme consistia en una bata blava, uns pantalons de lli blanc i un barret de palla. Passen a poc a poc a un vestit normal de teixit blau fosc. Els "vigilants" també surten de l'uniforme.

Entra en vigor una vida d'oci adequada . El futbol, el tir amb arc i el teatre són del gust de tothom.

El període de l'escola benèfica es va caracteritzar per la gran indústria de la construcció que era necessària per proporcionar als pacients, a més d'un habitatge adequat, l'educació i la formació necessàries per garantir el seu readaptació a la societat.

El 1914 l'asil va rebre una divisió de l'exèrcit alemany per allotjar-hi. L'asil no estava lluny del front i servia de caserna per a les tropes de descans. Els extensos terrenys de l'empresa agrícola eren aptes per establir un aeroport. A finals de 1917, en ple hivern, tota la institució va haver de ser evacuada . Estudiants i personal van marxar en processó, entre dues fileres de soldats, fins a l'estació de Beernem. Van ser transportats a Merksplas en vagons de bestiar . La successió va anar a Mol i el departament de Beernem a Namur. Ruiselede va ser greument devastada . Els quarts de la cel·la al costat de la capella van ser destruïts, es va saquejar el mobiliari i l'equipament modern de les cases de treball i es va perdre part de l'arxiu.

Els estudiants van tornar el 1919. El seu nombre havia caigut bruscament, la disciplina militar es va llançar per la borda i la reeducació es va convertir en el focus. Havia arribat el moment d'aplicar la nova llei del 15 de maig de 1912 - la llei Carton de Wiart . El caràcter estricte de les escoles benèfiques desapareix i els quarts de les cel·les queden totalment enderrocats. A partir d'ara, la institució només acceptarà menors de parla neerlandesa. Ara cada cop es posa més èmfasi en l'assistència educativa i el retorn a la societat. El règim s'obre.

Els edificis originals de Ruiselede s'han mantingut pràcticament sense canvis . Darrere de l'edifici principal hi havia la plaça d'entrenament, que estava tancada a esquerra i dreta per edificis inferiors, que allotjaven tallers i s'hi ensenyaven diferents oficis habituals a l'època , entre els quals la ferreria, la serralleria, la filatura, el teixit, la fusteria, el roder, la palla. trenat, teixit de catifes, sabateria, guarnicioneria. i sastreria.

Actualment, la institució ofereix atenció residencial a menors d'edat per ordre d'un jutjat de menors en règim semiobert o tancat.

El jutge de menors pot situar un jove que ha comès un fet qualificat de delicte o es troba en una situació de convivència molt difícil en una institució comunitària. En un campus obert això és possible a partir dels 12 anys, una col·locació en un campus tancat és possible a partir dels 14 anys.

Acollida, orientació i orientació per a nois de fins a 20 anys que hagin comès un fet qualificat de delicte i per a menors que es troben en una situació educativa problemàtica.

Willem Vandenameele